Prejudicis a dojo

Little women ha estat una novel·la tremendament popular al llarg de més de cent anys, però aquesta popularitat ha tingut un cost real al quedar classificada a partir d'un seguit d'etiquetes que han limitat la percepció que el públic hagi pogut tenir de l'obra. Així, al ser una obra considerada pròpia de la literatura juvenil, sembla que s'hagi limitat el seu àmbit d'influència, allunyant els lector adults d'una novel·la que també pot ser llegida des de la maduresa. L'altra etiqueta ha estat aquella que ha considerat l'obra com una obra escrita per una dona, protagonitzada per dones i, per tant -ai, els prejudicis- adreçada només a dones; aquest raonament, a més, sovint va acompanyat d'un darrer graó, mai dit públicament però manifestat de facto, segons el qual, si és una obra de dones, la seva importància és menor. Aquesta simplificació podia haver estat compensada pel fet que la novel·la d'Alcott fos llegida en clau feminista però el seu contingut moralista, cristià i tradicionalista, ha generat una nova etiqueta -la d'obra carrinclona- que també ha estigmatitzat la lectura. En definitiva, per carrinclona, femenina i juvenil, potser molt lectors i lectores no han gosat mai apropar-se a una novel·la que, despullada de prejudicis, ens sorpren per la seva capacitat per captar la quotidianeitat, per reflexionar sobre el pas del temps, per parlar de les il·lusion perdudes i dels ideals perseguits, de l'amor i de la noblesa. Potser ha arribat l'hora de fer fora els prejudicis i atevir-nos a descobrir Little women.