Presentació

Les relacions entre literatura i cinema són intenses i han generat un seguit de canals comunicants tan rics i complexos que es fa difícl explicar la història d'ambues manifestacions culturals al llarg dels darrers cent anys sense fer-ne esment. Més enllà de dir que "aquesta novel·la té un estil cinematogràfic" o que "és millor la novel·la que la pel·lícula", comentarios fossilitzats i empobridors, el cert és que aquestes relacions són tan apassionants com enriquidores.
Les novel·les de Louisa May Alcott van significar una fita en una determinada línia de la narrativa nordamericana però les seves adaptacions cinematogràfiques van universalitzar aquestes creacions fins fer-les esdevenir una experiència cultural transfronterera i transgenracional. Aquest blog vol submergir-se en aquestes riques i complexes relacions entre les novel·les i les pel·lícules protagonitzades per la Meg, la Jo, la Beth i l'Amy.

El cicle complet i les traduccions al català

El cicle literari Petites dones no només fa referència a la novel·la homònima, publicada l'any 1868, sinó que també incorpora els títols Good Wives (1869) -traduit a Espanya sovint com Aquellas Mujercitas- , Little Men (1871) -Hombrecitos- i Jo's boys (1886) -Los muchachos de Jo-.
Les edicions en català de les novel·les són escasses La situació de la llengua catalana al llarg del segle XIX i seglex XX exlpiquen l'escassa presència de traduccions tot i que durant els anys vint i trenta el context de certa normalitat cultural hauria permés la seva difusió. De fet, l'entorn cultural de En Patufet semblava propici per a les novel·les de Louisa May Alcott però és possible que l'èxit extraordinari de la narrativa de Foch i Torres no deixés gaire espai a d'altres literatures.
Quan en els anys de la Transició i en els vuitanta es va començar a editar en català amb certa normalitat, sobre tot en el camp de la literatura infantil i juvenil, possiblement es va considerar -qui?, per què?- la narrativa de l'autora nord-americana com obsoleta i inadequada per a les noves generacions, com si els llibres de Tria la teva aventura o les novel·les de La penya dels Tigres aportessin quelcom de veritablement enriquidor.

Una curiosa traducció al català -i al francès-

La millor edició que hi ha al mercat -o a les biblioteques- de Petites dones en català és la que va fer Cruïlla a finals del noranta en l'exquisida col·lecció Classic Universal Juvenils, una magnífica proposta on, a més de una acurada tasca d'il·lustració -en aquest cas, duta a terme per Jame's Prunier- es completava el text amb documents de l'època que ajudaven a contextualitzar la lectura. Res a dir si no fos pel fet que la col·lecció era original de Gallimard, l'editorial francesa, i que la traducció, duta a terme per Pau-Joan Hernández, es va fer a partir de la traducció francesa, on la novel·la d'Alcott sempre s'ha conegut amb el magnífic títol de Les quatre filles du docteur March

Per saber-ne  més sobre el traductor, podem anar a la pàgina que sobre Pau-Joan Hernández hi ha a l'Associació d'escriptors en llengua catalana

Homenatge català a Donetes

La darrera versió catalana apareguda al mercat de l'obra d'Alcott no ha estat no ha estat una traducció sinó un àlbum il·lustrat on, novament, han combinat el seu talent l'ill·lustrador Ignasi Blanch i el novel·lista figuerenc Àngel Burgas. En un volum bellament editat per Lumen, Burgas i Blanch repassen els esdeveniments essencials que s'expliquen Little women i a Good wives amb el to nostàlgic i intens que és tan present a les novel·les originals com a les versions cinematogràfiques.

Petites dones o donetes?

La traducció catalana de l'obra d'Alcott ha oscil·lat entre la opció més literal, Petites dones, i aquella més pròpia però que copia el model castellà, Donetes, a imitació del Mujercitas. Què és més correcte? Les versions emeses per TV3 de les diverses versions cinematogràfiques sempre han optat per Donetes però nosaltres hem apostat per Petites dones. La raó? Serà molt discutible, però parlar de Donetes,  i sobre tot veure-ho escrit, em feia pensar en una marca comercial....

Prejudicis a dojo

Little women ha estat una novel·la tremendament popular al llarg de més de cent anys, però aquesta popularitat ha tingut un cost real al quedar classificada a partir d'un seguit d'etiquetes que han limitat la percepció que el públic hagi pogut tenir de l'obra. Així, al ser una obra considerada pròpia de la literatura juvenil, sembla que s'hagi limitat el seu àmbit d'influència, allunyant els lector adults d'una novel·la que també pot ser llegida des de la maduresa. L'altra etiqueta ha estat aquella que ha considerat l'obra com una obra escrita per una dona, protagonitzada per dones i, per tant -ai, els prejudicis- adreçada només a dones; aquest raonament, a més, sovint va acompanyat d'un darrer graó, mai dit públicament però manifestat de facto, segons el qual, si és una obra de dones, la seva importància és menor. Aquesta simplificació podia haver estat compensada pel fet que la novel·la d'Alcott fos llegida en clau feminista però el seu contingut moralista, cristià i tradicionalista, ha generat una nova etiqueta -la d'obra carrinclona- que també ha estigmatitzat la lectura. En definitiva, per carrinclona, femenina i juvenil, potser molt lectors i lectores no han gosat mai apropar-se a una novel·la que, despullada de prejudicis, ens sorpren per la seva capacitat per captar la quotidianeitat, per reflexionar sobre el pas del temps, per parlar de les il·lusion perdudes i dels ideals perseguits, de l'amor i de la noblesa. Potser ha arribat l'hora de fer fora els prejudicis i atevir-nos a descobrir Little women.

Petites dones en xarxa

La presència a la xarxa de material divers sobre Little women i Louisa May Alcott és abundant, com és lògic si pensem en la popularitat de la novel·la i de les pel·lícules. Per començar a dibuixar un petit planol que ens permeti moure'ns per la xarxa recomanem un seguit de webs, majoritàriament en anglès, que ens poden orientar en aquesta introducció a l'obra i a l'autora. Al voltat d'Alcott, és evident que la Wikipedia ofereix una molt bona entrada en anglès: També és molt recomanable la pàgina muntada per l'associació que gestiona les visites a la casa d'Alcott que va servir d'inspiració a la novel·lista per crear el seu espai narratiu; hi podem trobar unes fotografies panoràmiques espectaculars. Per accedir a gairebé tots els seus textos en anglès, la xarxa es mostra generosa i ordenada.
Específicament al voltant de Little women, a la Wikipedia hi ha una molt bona entrada en anglès, on es recull també la valoració que va tenir l'obra en el seu moment. Encara que una mica obsolet, la Universitat de Virginia ofereix un seguit de material força interessant. I per últim, un avís per a navegants: si busquem Littlewomen.com anirem a un web de llenceria femenina; la polisemia del títols literaris dóna joc a mil i una possibilitats comercials

Al voltant de les versions cinematogràfiques, els musicals i els dibuixos animats, la informació és àmplia i variada, i a ella farem referència en posteriors entrades.

Una primera gran versió cinematogràfica. 1933

No va ser la primera de les adaptacions al cinema, ja que el cinema mut s'havia apropat prèviament a la novel·la d'Alcott, però sí que va ser la primera gran superproducció. Dirigia el gran Georges Cukor -tradicionalment conegut com a un gran director d'actrius, en aquells anys, un jove director emergent- i feia el paper de Jo la no menys fantàstica Katharine Herburn. Amb una notable fidelitat a Little women i Good wives, la pel·lícula va crear un paradigma que va marcar totes les versions posteriors.

La millor versió. 1949

El curs parteix d'aquesta adaptació a l'hora d'analitzar les relacions entre literatura i cinema; és obvi que en més d'una ocasió farem referències a les versions de Cukor i de Gillian Armstrong però la proposta de Mervin LeRoy la considerem, a risc d'encetar una polèmica que no volem defugir, la millor versió. Amb un equilibrat repartiment d'actors on es fa difícl destacar algú -però què magnífics estan June Allyson, Elizabeth Taylor i Rossano Brazzi- un Technicolor inoblidable, un tempo precís i una atmosfera encisadora, aquestes Mujercitas -durant anys hem conegut així a casa nostra aquest gran film- esdevé una pel·lícula excepcional. En parlarem.

Una magnifica revisió. 1994

Després de les versions clàssiques ja esmentades i de notables adaptacions televisives, semblava un repte molt difícil enfrontar-se novament al text d'Alcott a les portes d'un nou segle. Gillian Armstrong ho va fer i els resultats van ser esplèndids, aconseguint oferir una mirada moderna sobre un text al que li podia pesar massa la sensibilitat del segle XIX.
El tràiler ens ofereix un selecte tast al voltant de què va ser la pel·lícula on van lluir especialment Susan Sarandon i Winona Ryder en un dels seus millors papers. 

La biblioteca de la família March

Una de les característiques més singulars de la novel·la d’Alcott és la presència continuada de l’experiència literària en la vida de les germanes March. No només escriuen i reben cartes de forma continuada sinó que elaboren i representen obres de teatre -"Rodrigo, Rodrigo, salva'm"- i fins i tot editen un setmanari literari articulat al voltant d’un Pickwick club integrat per les quatre germanes i, més endavant, per en Laurie, el jove veí.
Aquesta presència de la literatura, poc subratllada en les versions cinematogràfiques, és especialment significativa en les lectures de les petites dones; no hi ha dubte que la Jo és la lectora i escriptora de la família, però tots els seus membres llegeixen amb continuïtat i rigor. Entre els autors de la biblioteca familiar dels March destaca l’autor romàntic alemany Friederich de la Motte, autor d’Ondina (1811), una de les obres que forja el terror romàntic. Especialment importància té l’obra de John Bunyann Viatge d’un pelegrí, (1678), una intensa novel·la al·legòrica cristiana que, durant segles, ha servit de manual moral. Té també el seu lloc en aquesta biblioteca Olivier Goldsmith i la seva obra El vicari de Wakefield (1776), una amable obra costumista que va influir decisivament en Dickens. Evidentment, Shakespeare, Walter Scott i el repetidament citat Dickens hi tenen el seu lloc d’honor.
Una biblioteca on s'agermana melodrama, romanticisme, moralitat, humor, grandesa i profunditat humana: la millor definició de Little women.

Una versió en dibuixos animats

Una mostra de la universalitat i popularitat de l'obra d'Alcott ha estat la seva capacitat per ser adaptada a d'altres mitjans. A inicis del segle XX es va fer una cèlebre versió teatral i adaptacions al cinema mut;des d'aquell moment han estat constants les versions radiofòniques i adaptacions en tebeo, els musicals, les telesèries, els dibuixos animats... No sabem si hi ha algun videojoc de Little women però sí que ens consta una sèrie anime produïda per la potent industria de dibuixos animats japonesa. Aquí pengem un tast.

Dues novel·les en una pel·lícula

Des de la celebrada versió de Cukor, les adapatacions de Little Women han integrat aquesta novel·la i la seva continuació, Good Wives. De fet, Alcott va concebre ambdues novel·les com a integrants d'un mateix cicle narratiu i sovint s'han publicat conjuntament, com una gran novel·la amb primera i segona part. A casa nostra però, el més habitual ha estat publicar la segona part de manera independent i el títol més habitual amb que s'ha traduit ha estat Aquellas mujercitas o, en català, en les escasses edicions, Aquelles petites dones.
Com a curiositat recordar que un dels darrers grans èxits de la TV és la sèrie The good wife, un drama d'ambientació judicial creat per per Robert i Michelle King on, en el títol,  el públic anglosaxó deu veure una referència a la segona novell·la d'Alcott.

Marilyn Monroe i les petites dones

Una de les pel·lícules llegendàries del cinema, i creadora de tota una icona del segle XX és The seven year itch (1955), coneguda a casa nostra com La tentación vive arriba. En ella, Marilyn Monroe esdevé objecte del desig de Richard Sherman -interpretat pel gran Tom Ewell-, un editor de novel·la popular que passa l'estiu a Nova Yortk mentre la seva família és de vacances; si portem aquesta referència cinematogràfica al blog és perquè en un moment de la pel·lícula, l'editor, una mica ofuscat per la seva passió per la veïna de dalt, decideix convertir Little women en una novel·la...eròtica (!!!)

Con se'ns explica en aquest enllaç: 

The film's narrator provides a few more facts about Richard Sherman, a professional, Walter-Mittyish publisher of paperback books:

He works for a publishing firm, Brady and Co. They're publishing those pocket editions, you know, two bits in any drug store. Old Mr. Brady is the boss, but to tell you the truth, Mr. Sherman is the key man. He keeps the whole operation together. In the 25 cent book business, you can sell anything, even the old classics, no matter how dreary they are. The trick is, you've got to soup up the title a little, and get yourself a cheerful and interesting cover. It's all a question of imagination, and Mr. Sherman has a lot of imagination.

The classic Little Women is being renamed and released as "The Secrets of a GIRLS DORMITORY," with a sexually provocative cover. He marks a line to show a lower bustline for the girls' blouses.

I l'escena més coneguda de la pel·lícula, un clàssic del cinema de tots els temps:

El primer capítol

En una dinàmica molt pròpia dels darrers anys, l'editorial Anaya ha penjat a la xarxa el primer capítol de la seva edició de Mujercitas; clicant aquest enllaç, hi podem accedir. D'igual manera, l'editorial també ha penjat un proyecto de lectura adreçat a alumnes de secundària que ofereix una visió introductòria a la novel·la força digne.

Una bona edició

L'antiga Editorial Molino, incorporada des de fa anys a RBA, va treure al mercat en 2011 una molt bona edició de la novel·la que tenia la virtut d'incorporar els dos títols que servien de base a les adaptacions cinematogràfiques, Little women i Good wifes. La portada destacava pel seu bon gust i el seu aire romàntic, burgès i segle XIX.

Sobre el feminisme d'Alcott

La Maria M. Matas, alumna del curs, ens ha localitzat un enllaç que ens porta a la tesi doctoral de la Míriam Esther López Rodríguez, professora de la Universitat de Màlaga. Louisa May Alcott, la feminista oculta tras los convencionalismos, un treball esplèndid que ens aporta una perspectiva nova sobre l'autora de Little women.